Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for the ‘Documents Educatius’ Category

32-canyissà-charlie_canyissa

 

 

http://www.nuvol.com/vinyetes/quins-arguments/

Anuncis

Read Full Post »

La DeNeutralitat
Estudiant aquests dies per les Opos… me adonat que hi ha paraules que, a part que no havia sentit mai, no se que diantres volen dir… he anat a parar amb la DeNeutralitat. He buscat el sentit i resulta que en té!

Partint del principis de la Mediació, quan un concepte canvia com a conseqüència de la seva deconstrucció, no és convenient seguir utilitzant la mateixa paraula, perquè això genera confusions. Aquí sorgeix  la paraula “DeNeutralitat”, que ens remet a la deconstrucció de neutralitat, és a dir, neutralitat i involucració.
Per tant, estarem parlant d’un concepte amb doble lògica. La DeNeutralitat comprendria la “determinació” d’un dispositiu neutral imposat a la mediació y “l’efecte” neutral del procés.

Soc feliç quan entenc els conceptes, es més facil alhora d’entendre’n d’

altres…

Mediació

Read Full Post »

Zygmunt Bauman – “Vidas Desperdiciadas”

Aquest llibre explica les conseqüències de la modernitat, el que arreplega amb el seu avanç i tot el que deixa enrere. Dins de la societat europea el treball té una connotació tan positiva que qui no en té és un “despojo social”. El model dels nostres temps és tenir una vida estable, una família, un treball que assumeixi tots els deutes, però alguns valors que representava la feina, com el compromís, han canviat.

L’exclòs no és ajudat, ningú es preocupa de la seva vida. És insignificant per la resta, fins al punt que és un residu humà. En la societat no hi ha lloc per a aquest col·lectiu. Per a aquestes persones la societat no és un lloc per el qual sentir respecte ja que no els acull bé, els ignora, i quan els tracta, ho fa des de la caritat i la llàstima.

El moviment que provoca la modernitat també ha donat fruit a l’aparició d’una nova generació, l’anomenada generació X. Aquest conjunt està format per totes aquelles persones que formen part al mateix temps d’aquesta societat de consum, són els que no saben o no entenen que és el mot NO, els que no accepten les normes, i dels que no saben o no volen saber res dels residus humans.

Aquestes persones tenen fins luxuriosos que s’esfumen i es dissolen, quan surt un producte al mercat ja s’ha creat el que el substituirà. El consum genera més consum. L’individualisme que du inherent aquest consum de productes és tan gran que aquestes persones no saben ni relacionar-se. Com a conseqüència d’això apareix el consum de persones. Aquesta generació X  tapa el buit emocional amb més i més consum.

El vehicle del progrés té seients per tots, però fa una implícita admissió selectiva.

La modernitat també crea i ho fa destruint-ne una altra, per això hi ha residus. Conseqüència:  l’opció és modernitzar-se o morir.  Per la generació X una feina important és eliminar residus, però aquesta és una feina molt dura com més esforços s’inverteixin per eliminar-los, més n’apareixen.

La preocupació dels ciutadans s’ha allunyat de la precarietat promoguda pel mercat, convertint refugiats polítics, immigrants, terroristes, etc. en residus humans. La proliferació de la vida moderna ha derivat en una preocupació gairebé obsessiva per la seguretat. Si ens fixem en nosaltres, ara apliquem solucions locals a problemes produïts a nivell global.

Laia** Edusocat

Read Full Post »

“Patas arriba, la escuela del mundo al revés”

Eduardo Galeano en el llibre “Patas arriba. La escuela del mundo al revés”, ens descobreix, amb una visió completament realista i sense pèls a la llengua, el funcionament del món a finals d’aquest mil·lenni. Des d’un punt de vista compromès amb les problemàtiques socials del moment, Galeano ens reflexa i ens descobreix el món absurd, injust i amoral en el que vivim, però que moltes vegades no volem acceptar o no ens adonem fins a quin punt n’està en perill la dignitat i la racionalitat humana. Ens endinsa a una realitat cruel, amb histories i exemples clars i contundents que no deixen indiferent al lector.

Enfocat des de la seva experiència de vida a l’Amèrica llatina del segle XX, desenvolupa un assaig magistral ple d’exemples i successos, ple d’ironia i fins i tot certs tocs de cinisme, destacant conflictes polítics, socials, econòmics i educatius. Satiritzant el sistema en el que estem immersos, utilitzant una retòrica peculiar i especialment crítica amb les costums, contradiccions i irracionalitats del món actual.

Els temes que es desenvolupen en el llibre no estan molt allunyats del que sempre s’ha debatut: la globalització, la pobresa, la riquesa, l’esclavitud, el racisme, el masclisme, la por, la violència, el neoliberalisme, el capitalisme, el consumisme, la nova ètica, el pensament únic, els mitjans de comunicació, la llei, la corrupció, la resignació, l’esclavitud, les presons, les drogues… en fi, la realitat del moment! Però la curiositat d’aquest llibre es troba en la manera en que enganxa al lector amb les històries sorprenents, -sempre reals- que narra de forma que fan entenedora la situació de perill social en la que ens trobem actualment.

El seu objectiu és revelar i treure a la llum, utilitzant un vocabulari i una manera d‘enfocar els problemes molt personal i poc corrent, histories amagades i/o tergiversades per les fonts de poder. Narra de forma especialment original i amb excel·lents nexes d’unió, realitats socials tant punyents com desconegudes, que pinten de cos sencer la idiosincràsia llatinoamericana i del món capitalista i globalitzador en general, però al mateix temps, té una capacitat extraordinària per descriure de forma real i analítica el futur del món en el qual vivim i els seus fenòmens sociològics.

Així doncs, en tot moment, aquest llibre ens dóna senyals clares de que tot es troba patas arriba.

Laia**,  Edusocat

Read Full Post »

CODI DEONTOLÒGIC DE L’EDUCADOR I L’EDUCADORA SOCIAL

PREÀMBUL

Entenem el present codi deontològic com un conjunt de normes que orienten l’acció la conducta professional, que ajuden l’educador i l’educadora en l’exercici de la  seva professió i milloren la qualitat del treball que s’ofrereix a la ciutadania.

Si bé des dels inicis de la professió, l’ètica professional era ja un tema de debat i preocupació per al col·lectiu, és arran el III Congrés Estatal de l’Educador Social (XV Congrés Mundial de l’AIEJI), celebrat a Barcelona el mes de juny de 2001, on s’assenten les bases per establir el compromís necessari per l’elaboració d’un codi.

En l’Assemblea General de Toledo, el dia 30 de novembre de 2002, la Junta de Govern d’ASEDES va concretar el que s’anunciava en aquell Congrés i va adquirir el compromís de desenvolupar un codi deontològic per la professió, que presentaria a la següent Assemblea General.

Per aconseguir aquest objectiu es va crear la Comissió de Codi Deontològic que va plantejar una proposta sobre la qual es va obrir un procés de participació i debat al col·lectiu professional i a grups d’experts, el treball del qual conclou amb la presentació d’aquest codi. Entenem aquest codi com una guia d’actuació, flexible en el temps, que puga rebre les aportaciones de les distintes comissions deontològiques, dels col·legis i de les associacions professionals que el posen en funcionament.

CAPÍTOL I. ASPECTES GENERALS DEL CODI DEONTOLÒGIC

El present Codi es fonamenta legalment en la Constitució Espanyola, en la
Declaració Universal dels Drets Humans (1948), en la Convenció Europea
per la Salvaguarda dels drets humans (1950), en la Carta Social Europea
(1965), en la Convenció sobre els Drets de la Infància (Nova York, 1989)
anunciats a la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea (2000) i
que fonamenten i legitimen l’educació social com un dret de tota la
ciutadania.

Aquest dret es concreta en el reconeixement d’una professió de caràcter
pedagògic, generadora de contexts educatius i accions mediadores i
formatives, que són l’àmbit de competència professional de l’educador  i
l’educadora social, tot possibilitant:

– La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les
xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la socialització, la
sociabilitat i la circulació social.

– La promoció cultural i social, entesa com a apertura a noves
possibilitats d’adquisició de béns culturals, que amplien les
perspectives educatives, laborals, d’oci i de participació social.

D’aquesta forma, l’Educació Social representa, un compendi de
coneixements i competències que l’acció educativa ha de transmetre per tal
que el subjecte puga incorporar-se al seu temps: socialitzar-se, transitar i
promocionar en les xarxes normalitzades d’allò social ampli, així com els
efectes educatius, de canvi, desenvolupament i promoció que el seu
desenrotllament deu produir en els grups i en la comunitat.

L’educació social apareix i es constitueix amb la base i la finalitat de
proporcionar una sèrie de serveis i recursos educatius al conjunt de la
societat, de la comunitat i de la ciutadania que participa en el fet social.

La construcció d’un codi deontològic representa assumir la defensa d’uns
principis ètics comuns a la professió i orientadors de la pràctica, que passa
per la responsabilitat dels educadors i les educadores davant una població,
en la major part de les ocasions, en situació de dificultat i de dependència
que els situa en la possibilitat de modificar aquesta dependència mitjançant
un saber i una pràctica professional. Aquesta capacitat professional dóna a
l’educador o l’educadora un poder que defineix la asimetria de la relació
educativa.

És cert que una relació educativa passa per la construcció d’un pacte de la
confiança i responsabilització entre les parts. En aquest sentit cal que
l’educador i l’educadora puguen garantir aquesta confiança mitjançant un
codi deontològic que oriente i limite el seu poder.

Els trets que han de caracteritzar tota pràctica social construïda pels
professionals en el medi on es mouen són: coneixement especialitzat;
formació per adquirir aquest coneixement, que es tradueix en competències
i habilitats; assumpció d’un codi ètic com a element d’autoregulació que
justifique l’acció responsable en l’ús d’aquestes habilitats, creació de regles
de joc internes per l’articulació intraprofessionals, i les seues relacions
interprofessionals, i per últim l’activitat política que justifique la seua
presència en el mercat de treball donant resposta a les distintes necessitats i
demandes socials i educatives de la ciutadania.

L’Educació Social té com a referent disciplinar la Pedagogia Social.
Aquesta és la disciplina que té com a objecte l’Educació Social i
proporciona els models teòrics educatius, les metodologies i les tècniques
per al treball educatiu.

És gràcies a aquesta disciplina que orienta la pràctica educativa, que
disposem d’un corpus de coneixements que són específics d’aquesta
professió (competències relacionals, tècniques, estratègies…) per actuar en
el camp de l’acció social i educativa.

La pràctica educativa diària de l’educador o l’educadora social correspon a
tres categories o criteris organitzadors, en les quals l’educador o
l’educadora, analitzen, diagnostiquen, dissenyen, planifiquen, porten a
terme i avaluen projectes educatius:

1. Actuacions de context, aquelles accions i tasques que es
dirigeixen a possibiliar un context educatiu o a millorar-lo i dotarlo
de recursos:

– Participar en l’anàlisi, diagnòstic, disseny, planificació i
avaluació de programes educatius.

– Col·laborar en l’orientació de polítiques socials i
culturals de participació ciutadana.

– Desenvolupar accions mediadores amb les institucions,
associacions i altres entitats de caràcter públic i privat que
permeten la creació de xarxes entre serveis culturals, socials,
economia, salut, medi ambient, habitatge, urbanisme,
educació i ocupació per al desenvolupament de l’acció
educativa.

2. Actuacions de mediació, entesa com “estar entre”. Com el treball
que l’educador o educadora realitza per a que el subjecte puga
trobar-se amb llocs, persones i continguts en les dimensions
social, cultural i relacional.

– Mediar per produir l’encontre amb uns continguts
culturals, amb altres subjectes o amb un lloc.

3. Actuacions formatives i instructives amb persones o grups.
Aquelles que possibiliten l’apropiació d’elements culturals per
part del subjecte. Actes d’ensenyament de ferramentes
conceptuals, habilitats tècniques o formes de tracte social.

– Anàlisi, diagnòstic, disseny, planificació i avaluació de
projectes educatius individualitzats.

– Anàlisi, diagnòstic, disseny, planificació i avaluació de
projectes comunitaris.

– Portar a terme projectes de formació dels continguts
culturals que permeten l’aprenentatge social.

– Realització de projectes educatius individualitzats.

– Realització de projectes comunitaris.

CAPÍTOL II. PRINCIPIS DEONTOLÒGICS GENERALS

1. Principi de la professionalitat

La professionalitat de l’educador i l’educadora social és un principi ètic
primordial dins de la professió denominada Educació Social i suposa que
els i les professionals d’aquest àmbit de treball realitzen un servei social
amb responsabilitat i seriositat, basat en el respecte a la persona i en la
protecció dels drets humans per al qual han desenvolupat certes aptituds
personals i adquirit determinats coneixements i tècniques. Tenen, en el
moment de portar a terme el seu treball, una intencionalitat educativa
basada en un projecte educatiu realitzat en equip i estan en disposició de
formar-se permanentment. L’autoritat professional de l’educador i
l’educadora social es fonamenta en la seua competència, la seua
capacitació, la seua qualificació per les accions que desenvolupa i la seua
capacitat d’autocontrol. Ha de tindre preparació professional per utilitzar
mètodes, ferramentes educatives i tasques que utilitze per la seua
pràctica professional, Així com per identificar els moments crítics en els
quals la seua presència pot limitar l’acció sòcioeducativa.

2. Principi de l’acció sòcioeducativa

El professional de l’educació social és un professional de l’educació que té
com a funció bàsica la creació d’una relació educativa que facilite a la
persona ser subjecte i protagonista de la seua pròpia vida.

A més, l’educador i l’educadora social en totes les seues accions socials i
educatives, han de partir del convenciment i la responsabilitat que la seua
tasca professional és acompanyar la persona i la comunitat a la resolució de
les seues necessitats o problemes, de manera que llevat d’excepcions no els
correspon el paper de protagonista en la relació social i educativa,
suplantant els subjectes, grups o comunitats afectades.

Per açò, en les seues accions socials i educatives deuen procurar sempre
l’aproximació directa a les persones amb qui treballen, afavorint en elles
els processos educatius que els permeten un creixement personal positiu i
una integració crítica a la comunitat a la qual pertanyen.

3. Principi de justícia social

L’actuació de l’educador i l’educadora social deuen basar-se en el dret a
l’accés, que té qualsevol component de la ciutadania, a l’ús i gaudi dels
serveis socials i educatius en un marc de l’Estat Social Democràtic de Dret
i no en raons de beneficiència o caritat.

Açò exigeix, a més, que des del procés de l’acció sòcioeducativa, s’actue
sempre en benefici i mai en perjudici del ple i integral desenvolupament i
benestar de les persones i els grups, tot actuant no solament en les
situacions problemàtiques sinó en la globalitat i la vida quotidiana en
general.

D’acord amb aquest principi, per l’educador i l’educadora social és un
imperatiu actuar sempre en el marc dels drets fonamentals, i en virtut dels
drets humans enunciats en la Declaració Universal del Drets Humans.

4. Principi de la informació responsable i de la confidencialitat

En consonància amb aquest i l’anterior principi, constitueix una obligació
ineludible per l’educador i l’educadora social guardar el secret professional
en relació a totes aquelles informacions obtingudes directament o indirecta
al voltant dels subjectes. En aquells casos en què per necessitat professional
s’haja de traslladar informació entre professionals o institucions, ha de ferse
sempre en benefici de la persona,grup o comunitat amb el
coneixement de la persona interesssada.

5. Principi de formació permanent

L’educador i l’educadora social tenen el deure i el dret de formar-se de
manera permanent i contínua i d’anar avançant no només en coneixements
sinó també en referència a la qualitat de l’acció educativa mitjançant
l’anàlisi crítica de la seua experiència. Açò significa, un procés continu
d’aprenentatge que permet el desenvolupament de recursos personals que
afavoreixen l’activitat professional.

6. Principi de solidaritat professional

L’educador i l’educadora social han de mantindre una posició activa,
constructiva i solidària en allò referent a la pràctica de la seua professió i a
l’autoorganització dels professionals de l’educació social en les estructures
organitzatives de referència.

7. Principi de respecte als subjectes de l’acció social i educativa

En relació a aquest principi, d’educador i l’educadora social han de
respectar l’autonomia i la llibertat dels subjectes amb els quals treballen.
Aquest principi es fonamenta en el respecte a la dignitat de la persona i en
el principi de professionalitat descrit en aquest codi.

8. Principi de la coherència institucional

L’educador i l’educadora social han de conéixer i respectar el projecte
educatiu i reglament de règim intern de la institució on treballen. En cas
que aquests contradiguen els principis bàsics de la professió hauran
d’actuar comunicant-ho al Col·legi Professional.

9. Principi de la participació comunitària

L’educador i l’educadora social han de promoure la participació de les
persones i de la comunitat en la tasca educativa, tot intentant aconseguir
que siga la pròpia comunitat en què intervenen, la que busque i genere els
recursos i capacitats per transformar i millorar la qualitat de vida de les
persones.

10.  Principi de complementarietat de funcions i coordinació

L’educador i l’educadora social treballaran sempre dins d’equips i xarxes,
d’una forma coordinada, per enriquir el seu treball. Han de tindre
consciència de la seua funció dins de l’equip, Així com la posició que
ocupen dins de la xarxa i saber en quina mesura la seua actuació pot influir
en el treball de la resta de components, del propi equip i dels professionals
o serveis que, dins d’una xarxa, estaran presents més endavant. Es deu
plantejar una actuació interdisciplinar tenint en compte els criteris,
coneixements i competències de la resta de membres. Tota actuació
professional en educació social deu estar definida per una actitud constant i
sistemàtica de la coordinació, amb la finalitat que el resultat de les diferents
accions socials i educatives amb la persona siga coherent i constructiu.

CAPÍTOL III. L’EDUCADOR O L’EDUCADORA SOCIAL EN
RELACIÓ A LA SEUA PROFESSIÓ

Article 1. L’educador o l’educadora social han de planificar l’acció social i
educativa i no deixar a l’atzar els seus elements. A més, hauran de
mantindre una actitud d’avaluació crítica contínua.

Article 2. Per poder exercir la professió d’educador o educadora social s’ha
d’estar en possessió del Títol de la Diplomatura d’Educació Social o una
competència comprovada mitjançant l’habilitació realitzada en el col·legi
professional. L’educador o l’educadora social no avalaran ni encobriran
amb la seua titulació la pràctica professional realitzada per persones no
titulades o no habilitades. A més, denunciaran els casos d’intrusisme quan
en tinguen coneixement.

Article 3. L’educador o l’educadora social en ser part fonamental del
desenvolupament d’accions socials i educatives han de recollir tota la
informació possible i analitzar cada situació objectivament amb
responsabilitat i rigor metodològic (exactitud en els indicadors i en els
mecanismes de recollida de dades). Una vegada recollida la informació és
un deure tindre consciència i sopesar els elements i components subjectius
que entren en joc en el plantejament i desenvolupament de l’acció social i
educativa.

En cap cas ha d’aprofitar-se a benefici personal o de tercers de la
informació privilegiada o del coneixement de situacions o de la posició que
li proporciona la seua professió.

Article 4. En les seues accions socials i educatives deuen representar
correctament la professió a què pertanyen de manera que no la perjudiquen
amb la seua manera d’actuar. Vetllaran pel prestigi, el respecte i l’ús
adequat dels termes, els instruments i les tècniques pròpies de la professió.

Article 5. L’educador o l’educadora social no desacreditaran sense
fonament altres educadors o professionals que treballen dins o fora del seu
àmbit.

Article 6. L’educador i l’educadora social han de conèixer i complir les
normes establertes en els Estatuts Generals dels Col·legis Oficials
d’Educadors i Educadores socials i els del propi col·legi, en aquelles
matèries que li afecten, Així com qualsevol altra norma estatutària, acord o
resolució que s’adopte per la Junta de Govern del Col·legi Oficial
d’Educadors i Educadores Socials.

CAPÍTOL IV. L’EDUCADOR O EDUCADORA SOCIAL EN
RELACIÓ ALS SUBJECTES DE L’ACCIÓ SÒCIOEDUCATIVA

Article 7. L’educador i l’educadora han de mantindre, sempre, una rigorosa
professionalitat en el tractament de la informació.

A/ En la recepció, alhora que tenen dret a rebre tota la informació relativa
als subjectes relacionada amb l’acció social i educativa també han de
preservar-ne la confidencialitat.

B/ En la generació, per les conseqüències que pot comportar, deuen tindre
consciència de quina és la informació rellevant que els cal obtindre dels
propis subjectes o del seu entorn.

C/ En la creació, només poden transmetre informació certa, contrastada,
amb coneixement del subjecte, separant en tot cas informació de
valoracions, opinions o pronòstics.

Article 8.  En relació amb el subjecte deuen guardar un tracte igualitari
sense discriminació per raó de sexe, edat, religió, ideologia, raça, idioma o
qualsevol altra diferència.

Article 9. En les seues accions socials i educatives no han de recòrrer a
mètodes o tècniques que atempten contra la signitat de la persona.

Article 10. Han d’evitar en la seua acció professional nocions i termes que
fàcilment puguen generar etiquetes davaluadores i discriminatòries.

Article 11. Per garantir una acció no compartimentada, l’educador o
l’educadora deuen programar l’acció educativa de tots els àmbits que
afecten la persona.

Article 12. En les seues accions socials i educatives han de tindre en
compte la decisió del subjecte o de qui el represente legalment. Açò inclou
també la finalització de l’acció social i educativa a partir de la voluntarietat
en els subjectes majors d’edat i en situació d’emancipació.

Article 13. Han de respectar totalment i íntegrament el dret a la intimitat
dels subjectes.

Article 14. En el procés de l’acció social i educativa, han d’evitar tota
relació personal amb els subjectes que trascendisca de la relació
professional i supose una dependència afectiva i íntima en benefici propi.

Article 15. L’educador o l’educadora social han de conèixer sempre la
situació concreta de l’entorn més pròxim, siga família o grup. Tant si
l’acció social i educativa es realitza en ella en el seu conjunt com si es
realitza amb algun dels seus membres.

Article 16. Ha de potenciar els recursos personals i socials de tots els
membres de l’entorn més pròxim i d’aquest en el seu conjunt per tal que
col·labore, en la mesura de les seues possibilitats, en l’abordament o la
solució de les necessitats plantejades. En aquest sentit, deuen conèixer les
xarxes i serveis comunitaris que puguen complementar la seua tasca, així
com la forma d’activar-los i complementar-los amb el treball que s’està
realitzant.

CAPÍTOL V. L’EDUCADOR O L’EDUCADORA SOCIAL EN
RELACIÓ A L’EQUIP

Article 17. Han tindre consciència de la seua pertinença a un equip o
mantindre la coherència amb aquest i el seu projecte educatiu.

Article 18. L’educador o l’educadora social han de manifestar una actitud
de respecte envers l’equip en el qual treballen i amb totes i cadascuna de
les persones que el composen.

Article 19. En el treball dins de l’equip han de transmetre tota aquella
informació que puga beneficiar l’exercici del treball social i educatiu de
l’equip i dels seus membres.

Article 20. Ha d’avantposar la professionalitat a les relacions afectives amb
les companyes i els companys de l’equip.

Article 21. Han de cooperar amb la resta de l’equip en la planificació, el
disseny i la posada en funcionament de les intervencions socials i
educatives.

Article 22. L’educador o l’educadora, com a membre de l’equip té el dret o
el deure d’elaborar un projecte educatiu que guie les actuacions educatives
dels professionals que el composen i de contribuir mitjançant la seua
reflexió a que aquest es desenvolupe.

Article 23. Han d’evitar interferir en les funcions, tasques o relacions de la
resta de membres amb els subjectes.

Article 24. Han de respectar i assumir les decisions de l’equip després de
ser contrastades, argumentades i acordades, fins i tot en cas que no les
compartesquen, tot fent-les seues a l’hora de desenvolupar l’acció social i
educativa.

CAPÍTOL IV. L’EDUCADOR O L’EDUCADORA SOCIAL EN
RELACIÓ A LA INSTITUCIÓ ON REALITZEN EL SEU TREBALL

Article 25.  L’educador o l’educadora social ha de mantindre una actitud
consequent amb les normes existents en la institució on realitza el seu
treball professional.

Article 26. Ha d’informar a qui pertoque, mitjançant les vies pertinents
sobre les irregularitats, contrastades amb les dades, comeses per les
persones membres de l’equip, la pròpia institució o altres professionals,
quan perjudiquen seriosament la dignitat i el respecte de les persones en
l’exercici professional.

Article 27. Ha de conèixer l’ideari i el projecte educatiu de la institució on
realitzen el seu treball.

CAPÍTOL IV. L’EDUCADOR O L’EDUCADORA SOCIAL EN
RELACIÓ A LA SOCIETAT EN GENERAL

Article 28. En la seua pràctica professional, l’educador o l’educadora
social ha de col·laborar emb els distints serveis existents en la comunitat
vinculant les institucions en ordre a l’optimització dels recursos i la millora
de l’oferta dels serveis socials i educatius.

Article 29. Donat el procés de l’acció sòcioeducativa, l’educador o
l’educadora social ha de treballar, d’una manera efectiva, amb la societat
on realitzen el seu treball tot potenciant la vida social i cultural de l’entorn,
i fomentant el coneixement i la valoració de tots els aspectes socials i
culturals que poden influir en l’avaluació global dels subjectes.

Article 30. En cas d’assessorament o realització de campanyes
publicitàries, polítiques o semblants, vetllarà per la salvaguarda de la
veracitat dels continguts i el respecte a les persones o grups en els aspectes
referits a l’educació social.

Article 31. L’educador o l’educadora social ha de contribuir a crear en la
ciutadania consciència social sobre els orígens dels problemes individuals,
grupals i comunitaris, en referència a les necessitats socials.

Article 32. Ha de prestar atenció i mantindre una actitud crítica amb les
informacions manipulades o inexactes que poden contribuir a
l’estigmatització de persones o grups.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera : Tot educador o educadora social, com a professional, ha
d’atenir-se i complir en les seues actuacions socials i educatives el codi
deontològic propi de la seua professió anomenada Educació Social. Aquest
codi, com a carta magna de la seua professió, li ha d’aportar suport a l’hora
de desenvolupar el seu treball professional i les accions socials i educatives
que se’n deriven. D’aquesta manera, no acceptarà els impediments o
obstacles que vulneren els drets i deures que en ell es defineixen.

Segona : Aquest codi deontològic ha de ser aplicat en tot el territori
nacional, per les educadores i educadors col·legiats o associats en les
Associacions Professionals.

Tercera: Serà tingut en compte en la provisió de places per part de les
Institucions contractants.

Toledo, 28 de febrer de 2004.

Read Full Post »

L’educació social és una resposta a la necessitat que l’educació esdevingui un procés al llarg de tota la vida de les persones i una activitat que no pot restar emmarcada únicament en el context escolar.

Per això, l’educació social té més a veure amb la vida quotidiana de les persones o amb el lleure, que amb els continguts del sistema educatiu reglat. També per això l’educació social és una activitat que no es veu limitada a la infància, sinó que actua amb la gent jove, els adults i la gent gran.

Read Full Post »

La Vida en Dubái

Directorio colectivo de españoles en Dubái

Cultivem l'Educació a Badia del Vallès

Blog de les accions educatives de l'Ajuntament de Badia del Vallès

Asociación SIENA

¡Disfruta la edad!

TheAdventuresOfDr

chasing the world, finding bliss

Graphique Fantastique

Creative Lifestyle Blog | London, UK

101 Books

Reading my way through Time Magazine's 100 Greatest Novels since 1923 (plus Ulysses)

Educació Transformadora

Educació Social, Cultura, Gestió Comunitària, Circ Social, Animació Sociocultural i altres enginys.

Jugar con Esferas

El blog de Lourdes Tebé, aprendiz y ciudadana

A R T I B A R R I

Comunitats creatives per al canvi social

Al fons, a l'esquerra

Opinions d'un emprenedor d'esquerres.

El principi de...

Bloc sobre biaixos, confluències, seqüències i conseqüències

LaFreixeneda

LA CABRERA MÍTICA

Paranoias de una Educadora y un Educador Social en Asturias

Educad a los niños, y no tendréis que castigar a los hombres.

Petjades d'Educació Social

Blog d'una educadora social en català