Propostes d’actuació creades pels adolescents a l’aula.
Buscant un marc teòric de reflexió, el llibre “Sedueix-te per seduir” de Pere Darder i Eva Bach, ens parla de la capacitat de transformar les nostres experiències, en coneixement, i desenvolupar una actitud sana a mida que va canviant la nostra actitud. Una manera d’engrescar els altres i gaudir conjuntament de la vida i les relacions
L’educador, professor… davant un conflicte amb adolescents ha de saber descriure’l i entendre el seu comportament com una etapa: Lawrence Kohlberg considera que el desenvolupament moral propi de l’adolescència pot durar fins als 20 anys, encara que hi ha molts adults que s’hi queden. Es quan es mou el desig d’agradar, de ser acceptats i estimats. Que fer el correcte significa complir les expectatives de les persones properes, i aquestes no sempre són els pares.
Per tant els educadors i els pares hem de saber acompanyar els nostres joves en el seu desenvolupament, que necessita guiatge i compromís.
Un problema es converteix en CONFLICTE quan es produeix un enfrontament entre persones o grups que defenses idees, interessos o punts de vista contraposats.
Per justificar aquesta proposta m’he centrat amb la meva experiència, que en el dia a dia m’apareixen, els quals vaig resolent quasi sense adonar-me de la tasca que comporten. En especial a l’aula també hi ha una constant “resolució de conflictes”, majoritàriament quan treballem amb adolescents, una etapa per si sola complicada.
Es en aquest dia a dia quan te n’adones que és necessari el coneixement de les persones que tenim davant, de les seves preocupacions, dels seus interessos… i com he dit abans, de com els mirem de manera individual o en conjunt.
Aquesta proposta vol ser una eina per actuar davant dels conflictes, però una eina diferent, elaborada pels propis protagonistes: ELS ALUMNES ADOLESCENTS. Ells saben què els motiva i què els empipa… alhora introduir aquesta eina al currículum de l’escola i donar models de gestió positiva tant per els propis alumnes com pel professorat.
Els destinataris i beneficiats d’aquest estudi son dos, en primer lloc, els adolescents, els quals podran veure’s i intentar comparar les seves problemàtiques. D’alguna manera he volgut donar molta importància al seu paper. I en segon lloc els professionals que es dediquen a la formació i que acompanyen en algun moment l’adolescent.
Les parts que protagonitzen un conflicte han de conèixer la situació, centrada en aquest conflicte: què ha passat, com ho descriu cada part, o sigui les versions des del món de les percepcions, els punts de vista diferents, els sentiments, les emocions (important de treballar), i totes les tècniques de comunicació (verbal i no verbal).
Els adolescents com a protagonistes
Normalment parlem afirmativament de que: “Els alumnes adolescents tenen conflictes i una mala actitud”
Partint d’aquest plantejament hauríem de justificar aquesta proposta d’intervenció parlant del comportament dels alumnes davant un conflicte i fer-nos preguntes com: La seva família té problemes? Ha perdut la motivació? La societat actual no afavoreix l’aprenentatge adequat? L’adolescent no ha madurat?…
I si canviem el plantejament de la pregunta?
“Perquè tenen conflictes els alumnes adolescents? I què ens estan dient amb la seva actitud?”
Davant un conflicte cal tenir empatia, comunicació fluida, bones relacions personals i ganes d’ajudar els altres. Normalment els adolescents ja tenen una predisposició especial a ajudar i tenen molta facilitat per detectar ràpidament on és el conflicte. Això és una eina molt valuosa que cal saber-la reconduir, donant importància a la seva visió i a les seves solucions.
Vull centrar-me a identificar l’adolescent i com jo el veig. Penso que es caracteritza per allò que ell vol fer però l’adult no. El com ho vol i el quant són la clau per evitar un conflicte i reflexionar sobre les diverses maneres d’arribar a acords amb els adolescents i evitar aquests conflictes que es generen sovint a les aules.
Com a principal reflexió de la meva experiència amb adolescents, penso que es requereix molta “complicitat i consens” dels adults amb els que directament s’hi relacionen. Ells, han de descobrir i practicar el seu paper: què toca fer ara, què és allò que els adults volen que faci, que fan els altres adolescents, com es fa per ser adolescent. No existeix el problema adolescent sinó els problemes dels adults amb els seus adolescents.
El professor, l’adult que l’acompanya
Els acords que els adolescents prenen sobre el conflicte deixen a l’adult o mediador en un segon terme, essent una figura que només posa en comunicació les parts i facilita la trobada. És un treball de creativitat per part dels alumnes.
Tot i així l’adult (que pot ser mediador, professor, director de l’escola…) ha de ser conscient en tot moment en quina situació esta el conflicte i com estan les parts. Ens els mirem i els vivim de maneres diferents, alguns construeixen relacions generadores de confiança, d’experiències positives i d’altres de relacions de tensió i experiències negatives.. el fet de tenir uns professors o uns altres significarà descobrir de diferents maneres, en diferents moments, qüestions vitals, formes de ser humà o unes prioritats i valors.
Necessiten motivació. El professor és el motor i si els docents anem a mig gas l’alumnat també. Les relacions de respecte també es perceben, i una bona manera de comunicar-se a l’aula de manera autoritària i respectuosa és emprant el diàleg. Deixar veure al nostre alumnat que no som portadors de la veritat absoluta i que necessitem la seva opinió i col·laboració per a construir plegats l’aprenentatge a l’aula. Tot i així, dins l’aula l’alumnat ha de saber quines són les regles de joc, seguir unes normes i uns límits ajuda a mantenir una Harmonia dins l’aula.
Si l’alumnat s’avorreix a l’aula deu ser per manca d’interès, per tant és bo plantejar-se “de quina manera puc fer les classes més interessants i que els alumnes s’impliquin i es sentin protagonistes del seu aprenentatge?”
Els conflictes ajuden a madurar i a créixer i formen part de la vida de totes les persones. No cal esperar que esclatin fins al punt de reclamar una actuació per part dels adults, sinó que és possible facilitar a l’alumnat les eines necessàries per tal que pugui responsabilitzar-se dels conflictes en què participa.
Laia Muñoz Padrós
TFP – Treball Final Postgrau – 2012
Imatge de Recursos pel Cau. (recursoscau.erdrag.cat)
Petjades d'Educació Social 
Deixa un comentari