Feeds:
Entrades
Comentaris

Archive for Novembre de 2012

Estaré de vacances una temporada a Cuba… us deixo un Chan Chan de Compay Segundo…

Read Full Post »

És el 20 de novembre, en aquesta data del 1989, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar la Convenció sobre els Drets de l’Infant.

Es reconeix totes les necessitats dels infants que són susceptibles de ser protegides jurídicament. És, doncs, un text vinculant, ratificat pràcticament per tots els països del món (excepte els Estats Units d’Amèrica); i aquesta ratificació ha comportat canvis substancials en la legislació i la situació de la infància.

La Convenció té dos importants precedents. En primer lloc, la Declaració de Ginebra, que devem a una dona admirable, l’anglesa Eglantyne Jebb, la qual, el 1923 va recollir en un escrit breu, senzill, de cinc punts, tot allò que, materialment i espiritualment, requeria un infant. La Societat de Nacions féu seva, l’any següent, el 1924, aquesta primera Carta dels Infants. Després de la II Guerra Mundial, les Nacions Unides van voler fer la seva pròpia Declaració. Van partir de la de Ginebra, i van afegir-hi més supòsits; i el 1959, després de tretze anys de reunions, van aprovar la que anomenaren Declaració Universal dels Drets de l’Infant.

Aquests textos, com a tals declaracions, no podien encara parlar de drets , ja que només contenien principis generals, ideals a acomplir. Tenien tan sols força moral. Però utilitzaven la paraula dret per donar més èmfasi a les seves afirmacions. Van representar els canvis que en la concepció de la infantesa s’anaven produint al llarg del segle XX. Finalment, el 20 de novembre de 1989, es va adoptar la Convenció, que ja és un text jurídic obligatori, perquè és un tractat. I ara sí que es pot parlar de drets . L’impuls va sorgir de la celebració de l’Any Internacional de l’Infant (1979), però es va tardar deu anys a elaborar aquesta Convenció, que va recollir tots els principis que contenien les declaracions de 1924 i de 1959 i van afegeir-hi drets civils polítics per als infants. D’aquí ve la transcendència d’aquesta data, que ens recorda que hem de treballar per a l’efectivitat d’aquesta drets.

Uns infants al campament de desplaçats interns a l’estat de Rakhine, Myanmar.

«Todos hemos sido niños alguna vez. Y todos deseamos por igual el bienestar de nuestros niños, que siempre ha sido y seguirá siendo el anhelo más universal de la humanidad».

Info extreta de: http://www.senderi.org

Read Full Post »

Si voleu més informació, teniu qualsevol dubte o suggeriment no dubteu en posar-vos en contacte amb Edusocat, Petjades d’Educació social:

educaciosocial.cat@gmail.com

laiamunoz4@gmail.com

Read Full Post »

Zygmunt Bauman – “Vidas Desperdiciadas”

Aquest llibre explica les conseqüències de la modernitat, el que arreplega amb el seu avanç i tot el que deixa enrere. Dins de la societat europea el treball té una connotació tan positiva que qui no en té és un “despojo social”. El model dels nostres temps és tenir una vida estable, una família, un treball que assumeixi tots els deutes, però alguns valors que representava la feina, com el compromís, han canviat.

L’exclòs no és ajudat, ningú es preocupa de la seva vida. És insignificant per la resta, fins al punt que és un residu humà. En la societat no hi ha lloc per a aquest col·lectiu. Per a aquestes persones la societat no és un lloc per el qual sentir respecte ja que no els acull bé, els ignora, i quan els tracta, ho fa des de la caritat i la llàstima.

El moviment que provoca la modernitat també ha donat fruit a l’aparició d’una nova generació, l’anomenada generació X. Aquest conjunt està format per totes aquelles persones que formen part al mateix temps d’aquesta societat de consum, són els que no saben o no entenen que és el mot NO, els que no accepten les normes, i dels que no saben o no volen saber res dels residus humans.

Aquestes persones tenen fins luxuriosos que s’esfumen i es dissolen, quan surt un producte al mercat ja s’ha creat el que el substituirà. El consum genera més consum. L’individualisme que du inherent aquest consum de productes és tan gran que aquestes persones no saben ni relacionar-se. Com a conseqüència d’això apareix el consum de persones. Aquesta generació X  tapa el buit emocional amb més i més consum.

El vehicle del progrés té seients per tots, però fa una implícita admissió selectiva.

La modernitat també crea i ho fa destruint-ne una altra, per això hi ha residus. Conseqüència:  l’opció és modernitzar-se o morir.  Per la generació X una feina important és eliminar residus, però aquesta és una feina molt dura com més esforços s’inverteixin per eliminar-los, més n’apareixen.

La preocupació dels ciutadans s’ha allunyat de la precarietat promoguda pel mercat, convertint refugiats polítics, immigrants, terroristes, etc. en residus humans. La proliferació de la vida moderna ha derivat en una preocupació gairebé obsessiva per la seguretat. Si ens fixem en nosaltres, ara apliquem solucions locals a problemes produïts a nivell global.

Laia** Edusocat

Read Full Post »

“Patas arriba, la escuela del mundo al revés”

Eduardo Galeano en el llibre “Patas arriba. La escuela del mundo al revés”, ens descobreix, amb una visió completament realista i sense pèls a la llengua, el funcionament del món a finals d’aquest mil·lenni. Des d’un punt de vista compromès amb les problemàtiques socials del moment, Galeano ens reflexa i ens descobreix el món absurd, injust i amoral en el que vivim, però que moltes vegades no volem acceptar o no ens adonem fins a quin punt n’està en perill la dignitat i la racionalitat humana. Ens endinsa a una realitat cruel, amb histories i exemples clars i contundents que no deixen indiferent al lector.

Enfocat des de la seva experiència de vida a l’Amèrica llatina del segle XX, desenvolupa un assaig magistral ple d’exemples i successos, ple d’ironia i fins i tot certs tocs de cinisme, destacant conflictes polítics, socials, econòmics i educatius. Satiritzant el sistema en el que estem immersos, utilitzant una retòrica peculiar i especialment crítica amb les costums, contradiccions i irracionalitats del món actual.

Els temes que es desenvolupen en el llibre no estan molt allunyats del que sempre s’ha debatut: la globalització, la pobresa, la riquesa, l’esclavitud, el racisme, el masclisme, la por, la violència, el neoliberalisme, el capitalisme, el consumisme, la nova ètica, el pensament únic, els mitjans de comunicació, la llei, la corrupció, la resignació, l’esclavitud, les presons, les drogues… en fi, la realitat del moment! Però la curiositat d’aquest llibre es troba en la manera en que enganxa al lector amb les històries sorprenents, -sempre reals- que narra de forma que fan entenedora la situació de perill social en la que ens trobem actualment.

El seu objectiu és revelar i treure a la llum, utilitzant un vocabulari i una manera d‘enfocar els problemes molt personal i poc corrent, histories amagades i/o tergiversades per les fonts de poder. Narra de forma especialment original i amb excel·lents nexes d’unió, realitats socials tant punyents com desconegudes, que pinten de cos sencer la idiosincràsia llatinoamericana i del món capitalista i globalitzador en general, però al mateix temps, té una capacitat extraordinària per descriure de forma real i analítica el futur del món en el qual vivim i els seus fenòmens sociològics.

Així doncs, en tot moment, aquest llibre ens dóna senyals clares de que tot es troba patas arriba.

Laia**,  Edusocat

Read Full Post »

L’infant i “El Bola”

Vaig trobar molt curiósa  la pel·lícula “el Bola”, on es podia veure el buit que deixa la manca d’un educador social i en especial un educador de carrer, el qual podria detectar les necessitats educatives i socials dels protagonistes.

Situacions de la pel·lícula que més m’han impressionat:

  • El maltractament infantil que patia Pablo per part del seu pare, per qualsevol situació, tan sigui per el menjar com per arribar tard a casa, la ignorància que mostrava el seu pare quan el nen arribava a la ferreteria per ajudar-lo, i la indiferència. M’ha sobtat molt, encara que per desgràcia el comparava amb el seu germà, mort per accident, que el nen, protagonista de la pel·lícula ni tan sols l’havia conegut.
  • La recció de la mare quan el nen era maltractat, es veia impotent davant el seu marit, ni tan sols deixava defensar-lo, l’allunyava també amb males formes, mentre que ella, era la que portava tot el pes de la casa, cuidar l’àvia que tenien al seu càrrec i aguantar el seu marit.
  • El paper d’en José (pare de l’Alfredo) quan se n’adona que el nen és maltractat, aparentment sembla una persona violenta i sense escrúpols, i en Mariano, el pare d’en Pablo no deixa que el seu fill vagui amb aquesta família, quan resulta que serà qui els ajuda.
  • El comportament del nen amb l’Alfredo, que el segueix, fins a descobrir qui és i es fa amic d’ell.
  • El joc de les vies, un joc perillós, que per part meva

Característiques de les dues famílies:

La família del protagonista, viu dins un ambient violent, tens i sense comprensió ni respecte, sense diàleg ni converses, ni tan sols el pare respecte a la mare, sembla una família arcaica, que no domina el diàleg, molt important amb nens d’aquesta edat. En canvi l’altre família, sembla més moderna, sempre que poden fan excursions, parlen entre ells, es respira un bon ambient, tot i tocar temes com el SIDA de molt a prop.

Inclús quan el pare se n’adona que juguen a les vies, la seva reacció és de renyar-lo però dient-li que l’estima, reacció que es suposa que no fa el pare del protagonista.  El fet que les mares no treballin, a les dues cases es viuen situacions diferents, a casa del protagonista, no serveix de gaire el suport de la mare, ja que al arribar el pare, ella queda completament anul·lada i en Pablo, no té ni ganes de parlar amb ell, ni de veure’l. En el cas de l’amic, el pare també està tot el dia treballant i quan arriba a casa, tan l’Alfredo com el seu germà tenen ganes de veure’l. No és pas que les mares treballin i els nens estiguin desemparats, sinó que en les dues cases, la situació de les mares és semblant però en una té el suport del pare i en l’altre no.

L’amic, sempre que pot va a veure el seu pare a l’estudi, i l’escolta,  mentre que en Pablo, se n’escapa quan pot i el seu pare ni tan sols es preocupa per ell.  En José, pare de l’Alfredo, quan els seu fill té un problema, i sense que aquest li digui res, ell ja sap que li passa alguna cosa, senyal que coneix el seu fill.

Fent una comparació amb el text de Joan Subirats, “Família ¿Que família?”,  i centrant-nos en el paper de les mares, no podem dir que sigui perquè elles treballin, que la família hagi perdut la seva unitat, ja que estan a casa. Tampoc que el matrimoni (pares d’en Pablo), basin la seva relació en el romanticisme, ni amb la confiança, sinó que és més una matrimoni on la mare està sotmesa a les ordres del seu marit i fa tot l’efecte que sigui una relació arcaica.

Drets del protagonista que no estan garantits:

  • El dret a la llibertat i llibertat d’expressió
  • El dret a la protecció

L’esquema de l’actual sistema educatiu els nens i nenes de 3 a 6 anys no estan obligats a anar a l’escola; pensant amb això, em sembla molt correcte que l’educació dels fills sigui “cosa” dels pares. Crec que la família i l’entorn haurien de ser els responsables de l’educació dels infants, per transmetre hàbits, valors, costums, tradicions… i el més important: educar-los amb amor.

Read Full Post »

“Grans” reflexions

Mentrestant, una imatge que convida a la reflexió…

Read Full Post »

Older Posts »

La Vida en Dubái

Directorio colectivo de españoles en Dubái

Cultivem l'Educació a Badia del Vallès

Blog de les accions educatives de l'Ajuntament de Badia del Vallès

Asociación SIENA

¡Disfruta la edad!

TheAdventuresOfDr

chasing the world, finding bliss

Graphique Fantastique

Creative Lifestyle Blog | London, UK

101 Books

Reading my way through Time Magazine's 100 Greatest Novels since 1923 (plus Ulysses)

Educació Transformadora

Educació Social, Cultura, Gestió Comunitària, Circ Social, Animació Sociocultural i altres enginys.

Jugar con Esferas

El blog de Lourdes Tebé, aprendiz y ciudadana

A R T I B A R R I

Comunitats creatives per al canvi social

Al fons, a l'esquerra

Opinions d'un emprenedor d'esquerres.

El principi de...

Bloc sobre biaixos, confluències, seqüències i conseqüències

LaFreixeneda

LA CABRERA MÍTICA

Paranoias de una Educadora y un Educador Social en Asturias

Educad a los niños, y no tendréis que castigar a los hombres.

Petjades d'Educació Social

Blog d'una educadora social en català